la segona revolució industrial

La segona revoluciò industrial correspon a l'època entre el 1873 i 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar aEuropa, als Estats Units d'America, al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i a les noves possibilitats de finançament, la indústria creix fortament i diversifica les seves produccions; fets que van transformar la vida econòmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producció en massa, donant peu a l'era de la máquina.


L'AVANÇ:
        La segona revolució industrial va néixer de la utilització de noves fonts d'energia: l'electricitat i el petro.

Pel que fa a l'organització del treball es produeixen canvis significatius: el treball s'automatitza seguint els criteris del taylorisme, que suposava l'eliminació dels gestos considerats inútils i del fordisme que implicava implantació del treball en cadena. Alhora les grans empreses creixien i concentraven un nombre creixent d'obrers.

CONSEQÜÈNCIES:
             Els avenços mèdics i sanitaris van fer que la població europea es dupliqués al llarg del segle (de 200 a 400 milions d'habitants). Però, sobretot, va sorgir una nova civilització urbana i industrial: les ciutats creixien, alhora que apareixia una nova classe mitjana, formada per comerciants, funcionaris professionals i treballadors dels sectors de serveis.